Grups d’empreses i impugnació de l’ERO en l’empresa concursada. Competència judicial.

Hi ha una notable controvèrsia sobre la discussió de l’existència de grup d’empreses en l’àmbit social quan, prèviament, s’ha substanciat un Expedient de Regulació d’Ocupació davant el Jutjat Mercantil, degut al fet que l’empresa que interessava la mesura d’extinció, suspensió o reducció de jornada es trobava en concurs de creditors.

La incompetència de l’ordre jurisdiccional social en l’àmbit català es sostè, principalment, sobre les sentències dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en dates 25 d’abril del 2014 , 4 d’abril del 2016 , i 15 de setembre del 2016 .

Entre elles, la de 25 d’abril de 2014 i la de 15 de setembre de 2016 postulen, específicament per a un cas de reclamació de quantitat, la incompetència de l’ordre jurisdiccional social per a decidir l’existència de grup d’empreses laboral quan prèviament s’ha autoritzat un expedient de regulació d’ocupació davant el Jutjat Mercantil. La sentència de 4 d’abril del 2016 tracta d’un cas d’acomiadament.

Centren el seu criteri en el fet que, essent competent el Jutjat Mercantil per a conèixer de l’extinció dels contractes de treball subscrits pel concursat i tenint els treballadores la possibilitat de convocar al període de consultes a les empreses del grup, si així s’hagués portat a terme el Jutjat hagués pogut declarar l’existència del grup i en conseqüència, bé no autoritzar l’extinció dels contractes (per frau o abús de dret), bé estendre la responsabilitat a totes les empreses (últim incís de l’article 64.7 LC).

Essent així les coses, hi ha una altra qüestió que entenc clau i fonamental: l’article 9.6 de la Llei Orgànica del Poder Judicial determina que la jurisdicció és improrrogable. La interpretació d’aquesta declaració ens condueix a considerar que no és possible que una llei deixi a la voluntat de les parts l’elecció de l’ordre jurisdiccional en el qual volen exercitar la seva acció. L’efecte pràctic, alhora, és que si la resposta a la pregunta “podia el Jutjat Mercantil estendre la responsabilitat del pagament a totes les empreses vinculades?” és afirmativa, hem de concloure que de cap manera la pretensió que aquí s’exercita es podia portar davant el Jutjat Social: és o una jurisdicció o l’altra, però no les dues alternativament. I és clar que podia, segons veiem al primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 64 LC. Conseqüentment, si podia resoldre-ho el Jutjat Mercantil, havia de resoldre-ho el Jutjat Mercantil.

Com a suport de la nostra tesi, podem observar resolucions com la STSJ Madrid de 8 de juliol del 2014. En ella, el tribunal determina que ni tan sols seria possible qüestionar qui ostenta la condició d’empresari -“por la vía de la alegación de la existencia de un de un grupo de empresas se viene a afirmar que son las tres empresas codemandadas las que actúan unitariamente como un solo empresario”- a través d’un incident d’impugnació individual de l’extinció acordada en l’ERE, “pues tal dato ha sido resuelto por el auto del Juzgado de lo Mercantil, en virtud de acuerdo suscrito entre la Administración concursal, los representantes de los trabajadores y la empresa, dato que tan solo puede ser cuestionado por la vía de la impugnación colectiva” .

Com a corol·lari, podem dir que si no cap la discussió de l’existència del grup en una acció d’impugnació individual de l’ERE perquè no pot atacar aquells extrems que ja s’han decidit en la interlocutòria , el règim no pot ser diferent en un cas com l’actual doncs ens trobarem davant d’una qüestió ferma.

Per altra banda, no podem oblidar que el canvi que va introduir en l’article 64 de la Llei Concursal la Llei 38/2011, de 10 d’octubre, respon -tal com es reconeix en el seu preàmbul i molt específicament en l’epígraf VI- tant a evitar conflictes amb la jurisdicció social com a una voluntat d’incrementar el pes de la valoració que s’ha de fer de l’impacte que el concurs té sobre els treballadors.

Precisament, comparant una i una altra redacció s’observa com el canvi substancial en ambdós aspectes ve donat per la intervenció de tercers amb qui la concursada pugui constituir unitat d’empresa en el període de consultes: si el preàmbul parlava d’incrementar el pes de la valoració de l’impacte que el concurs té sobre els treballadors, l’articulat parla explícitament també de valorar la realitat econòmica del conjunt empresarial.

En aquest sentit, resolucions com la STS de 29 d’octubre de 2014 , de la Sala Social, tracten assumptes totalment diferents als recollits en les tres sentència de referència, doncs assumeixen la competència perquè la Llei Concursal no preveia la possibilitat de pronunciament sobre el particular tractat: ja en període de liquidació, apareix una empresa que adquireix la unitat productiva. No existia, per tant, o almenys no es coneixia, la possibilitat de cridar a aquesta successora a l’expedient de regulació d’ocupació. En el nostre cas, a les societats vinculades se les va cridar a intervenir al període de consultes.

Caldrà veure, com sempre, què hi diu el Tribunal Suprem.