Covid-19: convé perdre la por al concurs de creditors
Generalment, les empreses tenen por al concurs de creditors. En molts moments, no els hi ha faltat raó. De vegades per les despeses associades al concurs, de vegades per la por a la intervenció d’un tercer (l’administrador concursal) en els comptes de l’empresa, i de vegades pel desprestigi que una sol·licitud de concurs podria ocasionar entre els clients.
No obstant, avui dia, amb la situació que estan travessant i continuaran travessant moltes PIMES i fins i tot empresaris individuals, el concurs s’ha convertit en una eina molt útil en la gestió de la crisi econòmica derivada de la falta d’ingressos generada pel COVID-19.
La qüestió és que el concurs no ha de ser el final de la vida de l’empresa, sinó que s’ha de plantejar com una situació de gestió transitòria de la caiguda en els ingressos. I això és perfectament possible. Més d’una vegada, hem llegit que el 90 per 100 de les empreses que presenten concurs, acaben en una liquidació. Per la nostra experiència, això és així perquè el concurs es presenta massa tard, quan l’empresa ja ha esgotat totes les possibilitats imaginables, i amb l’única finalitat d’intentar salvar la responsabilitat dels administradors. L’assessorament, en aquest tema, és clau, perquè de ben segur que si hagués estat adequat, no hagués calgut arribar a aquest punt: cal saber què necessita la nostra empresa i quins recursos ens ofereix el concurs per a donar-los a la nostra empresa. Si no, és un fracàs.
El Govern de Madrid ha aprovat, essencialment, dues mesures dirigides a flexibilitzar les pròpies exigències del fins ara sempre exigent concurs de creditors. Això és senyal que el concurs es preveu, des dels propis organismes legislatius, com a un instrument (de vegades l’únic) que possibilitarà superar la crisis econòmica de l’empresa derivada de la crisi sanitària.
Per tant, convé no deixar-se portar per la vergonya i saber que, com dèiem, no és igual liquidar l’empresa que aprofitar el concurs per a reflotar-la. Com sempre, la qüestió és deixar-ho en mans de professionals que tinguin els coneixements suficients per a treure’n el màxim partit.
L’empresari amb dificultats econòmiques que no sap si demanar o no demanar el concurs pot estar tranquil (no es generaran responsabilitats) fins el 31 de desembre de 2020. Normalment, quan una empresa entra en situació d’insolvència (incapacitat per a fer els pagaments actuals i incertesa de si podrà fer els futurs), té un termini de dos mesos per a instar, o sol·licitar, la declaració de concurs. Ara, no obstant, hi ha marge per a planificar les coses i veure si aquesta és la solució adequada, o podem donar una mica de temps a l’empresa per a veure si aconseguim que torni poc a poc a funcionar.
I, si l’empresa ja està en concurs, té una mica més de marge per a trobar una solució de viabilitat abans de liquidar-la. Un cop s’aixequi l’estat d’alarma, l’empresari tindrà un termini d’un any abans que no hagi de sol·licitar la liquidació de la companyia.
Per altra banda, l’empresari que ja està en concurs, agafa la iniciativa a l’hora d’aprovar un conveni d’espera o condonació amb els creditors. Això és així perquè, un cop s’aixequi l’estat d’alarma, l’empresari tindrà un període de tres mesos per a arribar a nous acords, o modificar els existents, amb els creditors amb els quals, tot i haver-hi compromès el pagament, no hi pogut complir. Un privilegi semblant s’aplica a l’incompliment dels acords de re-finançament ja assolits.
Sigui com sigui, una cosa és una certa tranquil·litat, i una altra de ben diferent és que convé no adormir-se.