Quinze preguntes sobre els nous expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE) establerts arran de la crisi del coronavirus (Reial Decret-llei 8/2020)

 

  1. Quines situacions justifiquen un ERTE segons el Reial Decret-llei 8/2020?

   El Reial Decret-llei 8/2020 distingeix dues causes de suspensió de treball o reducció de           jornada: una «directament derivada» del COVID-19 i l’estat d’alarma, i una altra «relacionada amb» el COVID-19 i l’estat d’alarma.

 2. Quina és la causa que el Reial Decret-llei 8/2020 diu que «deriva directament» del COVID-19 i l’estat d’alarma?

En són dues.
En primer lloc, les pèrdues d’activitat que impliquin suspensió o cancel·lació d’activitats; tancament de locals d’afluència pública; restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i les mercaderies; o que impliquin falta de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat.
En segon lloc, situacions urgents i extraordinàries degudes al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària.

3. Quina és la causa que el Reial Decret-llei 8/2020 diu que està «relacionada amb» el COVID-19 i l’estat d’alarma?

Totes les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives que, tenint alguna relació amb el COVID-19, no estiguin incloses en les del punt anterior.

4. D’entre les causes que el Reial Decret-llei 8/2020 diu que «deriven directament» del COVID-19 i l’estat d’alarma, ¿s’ha d’entendre que són suficients per justificar la suspensió contractual o la reducció de jornada… la suspensió o cancel·lació d’activitats; el tancament de locals d’afluència pública; les restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i les mercaderies; o la falta de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat?

No. És necessari que es doni una pèrdua d’activitat. Per tant, podria donar-se el cas d’un restaurant o una sala de cinema que estiguessin tancats de cara al públic, però continuessin oberts fen feines d’inventari o de reparació, per exemple. Això no justificaria la mesura de suspensió contractual o reducció de jornada.

5. Però com és això possible, si tenen l’activitat suspesa?

No tenen l’activitat suspesa. El Reial Decret 463/2020 que estableix l’estat d’alarma diu que «suspende la apertura al público de los locales y establecimientos minoristas», no que se suspengui l’activitat. Realment, només parla de suspensió d’activitat en un cas, que és quan quan diu que «se suspenden las actividades de hostelería y restauración, pudiendo prestarse exclusivamente servicios de entrega a domicilio», però això comporta el servei de menjars i allotjament, no feines de reparació o manteniment, per exemple.

6. D’entre les causes que el Reial Decret-llei 8/2020 diu que «deriven directament» del COVID-19 i l’estat d’alarma, s’ha d’entendre que només les activitats de comerç minorista que han estat suspeses arran de la declaració de l’estat d’alarma poden encaixar-hi?

No. Si existeix una situació urgent i extraordinària deguda al contagi de la plantilla o a l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretada per l’autoritat sanitària (veure preguntes 11 i 12), el Reial Decret-llei 8/2020 és aplicable.

7. I, per una altra banda, sorgeix un primer problema interpretatiu. En el cas d’una empresa que no tingui l’activitat suspesa pel Reial Decret 463/2020 que estableix l’estat d’alarma, el tancament de locals, la restricció en el transport i la mobilitat, o la pèrdua d’activitat per falta de subministrament greu… justifica la mesura de suspensió o reducció per força major prevista en el Reial Decret-llei 8/2020?

Sembla que no, perquè les pèrdues d’activitat han de ser conseqüència del COVID-19 i l’estat d’alarma. La norma no és molt clara, però si no fos com diem, no tindria sentit que s’hi hagués afegit la suspensió o reducció causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives «que tinguin alguna relació amb» el COVID-19.
En reforç d’aquesta opinió, tenim també el cas de la falta de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat. La força major es diferencia de les altres causes en ser superior a tot control i previsió, i per tant, sembla que l’activitat del subministrador sí que hauria de formar part de les activitats insospitadament suspeses pel Reial Decret 463/2020 que estableix l’estat d’alarma. Pel tipus d’activitats que són, sembla un supòsit de laboratori inaplicable (una discoteca o un saló recreatiu o un museu no subministren res…), i que respon a una deficiència en la redacció.

 

8. Les empreses l’activitat de les quals el Reial Decret 463/2020, que estableix l’estat d’alarma, considera com de primera necessitat o bàsiques, podrien fer ús de la causa de força major prevista en el Reial Decret-llei 8/2020?

Teòricament sí, però caldrà veure si a la pràctica encaixen a la norma.

9. Però sembla que els estaran funcionant bé les coses, o, si més no, estaran produint…

Per això caldrà veure si a la pràctica encaixen a la norma: el Reial Decret-llei 8/2020 no només exigeix suspensió o cancel·lació d’activitats, o tancament de locals d’afluència pública, o restriccions en el transport i mobilitat, sinó que exigeix, primer de tot, pèrdues d’activitat. Si no hi ha una reducció de l’activitat, no s’hi podran acollir.
Per altra banda, seria possible que encaixessin en el segon supòsit: situacions urgents i extraordinàries degudes al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària.

10. Què és una situació urgent i extraordinària deguda al contagi de la plantilla?

Els adjectius urgent i extraordinari no sembla que puguin fer referència a cap situació preventiva, sinó a una pèrdua de recursos humans efectiva i real, per haver emmalaltit.

11. I què són les mesures d’aïllament preventiu decretat per l’autoritat sanitària?

Doncs mesures no decidides i executades unilateralment per l’empresa, sinó que comptin amb el suport de l’autoritat sanitària.

12. I amb el Reial Decret 463/2020 que estableix l’estat d’alarma, que centralitza les competències en el Ministre de Sanitat, cal entendre que autoritat sanitària és només el Ministeri?

No es pot sostenir que això sigui així, perquè l’autoritat del Ministeri es projecta només sobre les funcions que preveu el propi Reial Decret 463/2020, entre les quals no hi ha decretar l’aïllament preventiu de cap empresa. Autoritat sanitària podria ser, per tant, qualsevol administració amb competències per a decretar l’aïllament (penseu en el cas d’Igualada); no, per tant, un metge del Servei Públic de Salut.

13. Quines conseqüències tindrà que l’autoritat laboral no reconegui l’existència de força major?

El pagament dels salari a càrrec de l’empresa en les condicions anteriors a l’aplicació de la suspensió o la reducció, i, en el seu cas, la devolució al Servei Públic d’Ocupació de les quantitats abonades en concepte de prestació al treballador, que es descomptarien dels salaris a abonar.

14. Les mesures de suspensió o reducció es poden aplicar simultàniament a la presentació de la sol·licitud de reconeixement de la situació de força major?

Sí.

15. Què canvia el Reial Decret-llei 8/2020respecte a les mesures previstes en la legislació que hi havia fins ara?

Gairebé res: el Reial Decret-llei 8/2020 concreta en la situació de crisis actual (concreta, que no necessàriament aclareix) el concepte de força major, però les especialitats del procediment no tindran cap mena de incidència ni en els empresaris ni en els treballadors.