Skip to main content
  • Español
  • Català
  • English
  • Deutsch

Penalització per no matenir els llocs de treball durant 6 mesos en l’ERTO de força major. Preguntes d’empresaris

Les mesures de suspensió de la relació laboral o de reducció de jornada regulades pel Reial Decret Llei 8/2020 sota el paraigües de l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, permeten a l’empresari exonerar-se del pagament de cotitzacions.

Ara bé: aquest privilegi té una altra cara: la disposició addicional sisena del Reial Decret Llei supedita l’exoneració de les cotitzacions al manteniment de l’ocupació durant un termini de sis mesos. Aquesta norma, que en principi explicava molt poca cosa, ha estat matisada pel Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març.

Arran d’aquesta obligació de manteniment dels llocs de treball, alguns clients ens han fet arribar els seus dubtes.

1. El primer de tots és: si faig fora un sol treballador, he de pagar les cotitzacions dels deu treballadors que estan inclosos a l’ERTO?

 

Malgrat que la norma no ens diu res al respecte, una raó de proporcionalitat indicaria que no: si es fa fora un treballador, s’abonen les cotitzacions d’un treballador, si se’n fan fora tres, les de tres, independentment que en l’ERTO hi hagin estat inclosos més treballadors. Ara bé: no deixa de ser discutible, perquè també hi ha qui aposta per considerar que la norma estableix una condició de manteniment de «l’ocupació», no dels «llocs de treball», i només que es faci fora a un treballador, «l’ocupació» de l’empresa ja no es manté. Per altra banda, la Direcció General de Treball sosté que l’acomiadament d’un sol treballador obliga a retornar les cotitzacions de tots els treballadors afectats per l’ERTO. Aquest criteri no és vinculant pels Jutjats Socials, però convé tenir-lo present.

2. En quins supòsits s’entén que una extinció de la relació laboral no infringeix el compromís de manteniment de l’ocupació?

Ha quedat clar que en els casos d’acomiadament disciplinari declarat procedent, de dimissió, de jubilació o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa, no es considera infringit el compromís de manteniment de l’ocupació. El dubte que hi ha sobre els contractes de treball temporals, l’esvaeix parcialment el Reial Decret Llei 11/2020:

a) La finalització del termini, en el cas dels contractes eventuals per circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes, no suposa la infracció del compromís de manteniment de l’ocupació. Una altra cosa serà que el contracte sigui contrari a llei o fraudulent.

b) Tampoc la finalització de l’obra o servei determinat. Novament, una altra cosa serà que el contracte sigui contrari a llei o fraudulent.

c) I tampoc quan l’activitat que hagi estat objecte de la contractació, no es pugui dur a terme de manera immediata. És bastant dubtós què vol dir això, i sobta que la norma no parli de l’acomiadament objectiu, però sí d’un supòsit aplicable als contractes temporals que podria ser causa de l’acomiadament objectiu. Crec que aquest incís és erroni i només generarà confusió, a més a més que servirà de molt poc.

3. En cas d’incompliment del compromís d’ocupació, quines quantitats ha de tornar o abonar l’empresari?

S’ha de tenir en compte que l’incompliment de l’obligació de manteniment no obliga només a l’empresari a fer-se càrrec de les cotitzacions, sinó també de les prestacions d’atur que han cobrat els treballadors. S’haurien de tornar amb interessos a partir del venciment de les cotitzacions o de la data de pagament de la prestació d’atur per part del SEPE, això sí.

4. Per altra banda, en cas d’incompliment de l’obligació de manteniment de l’ocupació, hi pot haver una sanció pròpiament dita, un càrrec econòmic addicional?

La norma tampoc ens ho aclareix, però sembla que no. Entenem que hi hauria una excepció, que seria el cas en el qual la tramitació de l’ERTO hagués obeït a raons fraudulentes, purament per a provocar un estalvi dels costos empresarials a les expenses dels treballadors.

5. Una altra qüestió que sembla preocupar de valent als empresaris és aquesta: si la situació econòmica no remunta, i d’aquí a un temps em veig obligat a fer fora algun treballador per causes econòmiques, se m’aplicaria aquesta penalització?

La resposta hauria de ser que no, sempre que la circumstància econòmica (o circumstàncies d’altres tipus) en la qual s’empari l’acomiadament fos sobrevinguda. I sí, si revela una actuació fraudulenta en la tramitació de l’ERTO. Ara bé: com que aquest supòsit no està inclòs en el Reial Decret Llei 11/2020, quan explica a què referia el seu antecessor Reial Decret Llei 8/2020, cal pensar que, en principi, l’acomiadament objectiu suposa un incompliment del compromís de manteniment de l’ocupació.

6. Això vol dir que no puc fer absolutament cap acomiadament, encara que sigui d’un treballador no afectat per l’ERTO?

Prescindir de treballadors no afectats per l’ERTO no suposa incomplir el compromís de manteniment de l’ocupació.

7. El període de sis mesos, quan comença a comptar?

Fins ara, es deia que a partir de la data en la qual es reprèn l’activitat, que, segons el criteri de la Direcció General de Treball, coincideix amb la de l’aixecament de l’estat d’alarma, és a dir, entre el 25 de març de 2020 i el 25 de setembre de 2020. Cal pensar en aquesta resposta perquè coincideix amb l’àmbit d’aplicació temporal de la limitació d’extincions i acomiadaments establerta pel Reial Decret Llei 9/2020. No obstant, l’acord social en defensa de l’ocupació signat pel Govern espanyol, els sindicats i la patronal, ha modificat aquesta interpretació, i matisa que la data en la qual es re emprengui l’activitat serà la de reincorporació al seu lloc de treball de treballadors afectats per l’ERTO, encara que aquesta reincorporació sigui parcial, és a dir, no afecti al total de la plantilla. Per tant, es produeixi abans o després de l’aixecament de l’estat d’alarma. A dia d’avui, no sembla que l’inici del còmput pugui anar més enllà de l’1 de juliol, tal com explica l’acord social en defensa de l’ocupació.

8. Un hotel que normalment inicia l’activitat al mes de març i acaba al mes de setembre, es pot considerar que incompleix els sis mesos de manteniment de l’ocupació si tanca abans del 25? S’obriria un parèntesi fins a la propera temporada?

Res indica que els períodes d’inactivitat en el cas de prestacions estacionals afecti al manteniment del compromís. No s’incompliria ni s’obriria cap parèntesi. El final de temporada no és, sigui com sigui, una extinció de la relació laboral, sinó una suspensió. Una altra cosa seria que fos fraudulenta, cas en el qual, evidentment, constituiria un incompliment del compromís de manteniment de l’ocupació.

Avui per avui, ni la norma ni el seu encaix en l’ordenament jurídic resolen concloentment tots aquests dubtes. Per tant, és necessari adoptar una postura prudent i estudiar mínimament les circumstàncies concretes del cas. No obstant, les respostes que hem donat suposen una bona guia d’actuació.

ERTO expedient regulació ocupació COVID 19 força major manteniment ocupació lloc treball 6 sis mesos penalització cotitzacions